L'article de referència, va ser redactat un any abans dels luctuosos fets del mes de març d'enguany a Madrid. Això, però, conserva la frescor d'una anàlisi asèptica que no s'ha vist superada per la realitat.

Brotat defensa en el seu escrit tres tesis, que giren al voltant de la seguretat concebuda com un fenomen complex. En primer lloc, la seguretat local requerida pels ciutadans resulta provocada per causes de caràcter global, la qual cosa dota les actuacions en matèria de seguretat d'un caràcter eminentment reactiu, ja que els governs locals, regionals o estatals no poden actuar sobre les causes de la inseguretat. En segon lloc, és impossible emprendre l'ampli fenomen de la inseguretat, que supera, amb escreixos, els estrets límits del delicte amb estratègies pensades per a combatre’l; és a dir, l'augment de penals il•lícits, de les penes i del nombre de membres dels cossos de seguretat. Last, but not least, Brotat posa l'accent en un aspecte freqüentment oblidat quan hom apel•la a la seguretat: la seguretat és un bé necessari per a l'exercici dels drets dels ciutadans i, en aquest sentit, un pressupòsit, però no és, per si mateix, un dret que puga ser exigit en tot cas; ja que aquesta argumentació només pot conduir a la limitació dels drets que s’hi pretenen defensar en nom de la seguretat. La seguretat és només un dret dels ciutadans davant de l'Estat: aquesta és la seua accepció primigènia que ha de ser mantinguda, en opinió de l'autor.